Mandra

Cap a 1964 en Kennedy estaba de moda, feia poc que l’havien matat.
Escola nova, per a mi, a ella li quedaba ben poc per a ser enderrocada i que tots els seus habitants es traslladéssin a un edifici nou que havia de ser La Salle de Gràcia i Josepets.
A més a més de les hores lectives teniem unes hores de deures. El profesor, un tal Sr. Rodríguez, també llogater o encarregat de la cantina de l’escola, ens vigilava i dic vigilava perquè era clar que la natura no l’havia cridat pel camí de l’ensenyament.
Feiem els deures en un raonable silenci, en lloc de parlar ens passavem notes i si t’enxampaven ja podies preparar el palmell de la mà.
Un dia vaig acabar els deures abans de temps i per esperar que es fes l’hora, vaig treure de la cartera un llibret, una resumida i senzilla biografia d’en John F.Kennedy. Ara, de lluny em sembla precoç i, fins i tot, procaç.
El tal Rodríguez, trencant el silenci i l’armonia de l’aula em va escridassar d’una manera forassenyada:
- Que haces leyendo!
- Es que me has visto alguna vez leer en clase?
No em sento capacitat per fer l’anàlisi psicològica que es mereix tal fet, tal personatge.


Aquesta és la primera lliçó que vaig aprendre als “hermanos”. (a les monges ja em van ensenyar que si no ens portàvem bé ens durien amb en Fidel Castro que “Se come a los niños”).



- Però que fas! Es que vols ficar-te en un embolic, sí, d’acord, que el Fiscal Superior de l’Estat hagi dit que el que ha de fer la gent es preparar-se per a l’autodefensa no està bé.
- Però el que he escrit que et sembla? Sortiria a les Cartes al Director?
- D’acord que no està bé el que diu aquest home, que es un malparit i que ho expliques molt bé, però tu no et busquis problemes, mira l’avi!



- I amb tot això que vols dir? Quin sentit li busques?
- Bé només vull explicar una història, ajuntar quatre paraules, ben bé no ho sé.
- Es que no li trobo sentit, el Titín encara, està penjat, escriu poemes romàntics en paper fi de colors per a dones “ bellísimas” i els guarda en caixes de purets.
- Bé, jo...
- I segur que això ja ho ha fet algú altre.



La ignorància, la por, la inseguretat, qualsevol aliment és bò perquè es faci forta i creixí, la mandra és omnívora.