Codi de barres

Segons el diccionari de l'IEC: vincle . [LC] Lligam, especialment la relació, unió, sovint subjecció, que hi ha entre dues persones. Vincle moral. El vincle conjugal. Vincles de sang.

Les persones, com els elements de la taula periòdica, som per naturalesa lliures, ens podem moure per l’univers amb les úniques limitacions de les lleis de la física i la biologia. Com que sembla que amb aquestes lleis no n’hi ha prou, els éssers humans ens lliguem entre nosaltres, creem vincles que ens subjecten. A un territori, a altres éssers. Per assegurar l’espècie i l’estructura social.
Vincles de sang, pares, fills, germans, avis. Vincles legals, matrimoni, adopció, hipoteca. Vincles socials, amistat, església, escola, feina. Vincles d’amor , que podem associar o no amb qualsevol dels esmentats o dels que em deixo.
Els éssers humans, els homes i les dones, ens lliguem els uns als altres amb vincles de diferent naturalesa i força. Muntem xarxes a diferents nivells, diverses, interrelacionades, malles pluridimensionals entre les que ens movem i ens serveixen de referència, de brújula. Malles socials que ens mantenen a terra, fixats a un territori, nació, poble, barri. Fixats a les relacions, als vincles que ens subjecten.
Cada vincle té un nom i unes característiques determinades, establertes i conegudes per tothom. Exigeix un comportament determinat, esperat per tothom. El pare és el pare, la mare és la mare, l’avi és l’avi, l’amic és l’amic, el company de feina és el company de feina, el veí és el veí i el creditor és el creditor.
Un lligam, una soldadura, un cargol pot ser fort o no segons el que hagi de resistir, si el comportament és el que correspon al nom i característica del vincle la tensió serà menor, segurament el vincle que correspongui no patirà.
De vegades hi ha vincles sense etiqueta, ni nom, ni instruccions, ni adjudicació de comportament. Vincles fora de normes DNI, triats i regits només per amor i voluntat.
Vincles febles, subjectes a forces i tensions que venen de la resta de la xarxa, que demana constantment la etiqueta o codi de barres tatuat al crani que acrediti la seva naturalesa i el comportament que s’espera.
Extenuant i perdedora lluita contra el codi de barres.

Herois

En Roger és el petit de casa, bé, tampoc tant petit perquè ja té vint-i dos anys. En Marc és el seu germà gran, deu anys més gran, abans vivia amb la seva dona en un piset del carrer de Felip II, va ser prou llest per llogar-lo, si no, ara el tindria embargat i deuria la hipoteca.
Amb l’Audi A3 que va comprar-se a base de tirar cable i col•locar endolls quan l’economia anava bé, acompanya la mare a la feina a l’Hospital de Sant Pau on fa d’infermera al Servei d’Urgències.
En Marc va separar-se fa més d’un any, de fet quan va acabar-se la feina. Com que cobrava una bona part del sou en negre l’atur no donava ni pel lloguer, cadascú de nou a casa dels pares. Una separació sense traumes, sense passió. Res a repartir, ni béns ni fills. Van malvendre la nevera i la rentadora. El llit se’l va quedar ella.
La mare és forta, petitona però forta. No hi ha qui l’aguanti. Prop de la seixantena. Tret de les dues baixes maternals, ha treballat sempre. Va fer la carrera d’ATS mentre treballava d’auxiliar de clínica, després convalidacions, reciclatges, especialitzacions i una gran quantitat de malalts, uns de reixits, d’altres morts.
A casa va pujar com va poder els dos nois. L’Enric, el seu home, ajudava.
L’Enric treballava en una sucursal bancària. No anava malament. Un dia va rebre una carta del departament de personal, amb cinquanta set anys el prejubilaven. No va quedar malament en qüestió de diners, una indemnització que va servir per acabar de pagar la hipoteca de l’apartament a Calafell i el cent per cent del sou.
En Marc estudia física a la Universitat, a l'escola sempre li havien anat bé les ciències. A la Universitat és diferent, tot és més difícil. Ha anat fent amb dificultats, sense treure cap curs complet ha arribat a mig tercer i aquest any no sap que fer, no té beca ni diners per a la matrícula. Tampoc no troba feina.
Ahir en Marc va sortir amb els amics a fer unes cerveses, encara en tenen per una Xibeca al parc, ja saben com fer-s'ho perqè els municipals no els enxampin i els multin. Més tard van anar a una casa ocupada, ell amb la intenció de trobar la Maribel, una companya de classe, es van trobar i van passar la nit junts.
Avui en Marc sent que és algú. Després d’haver passat una preciosa nit amb la Maribel han esmorzat, tard i han anat a la manifestació alternativa de la vaga general. Ell i la Maribel han trencat un caixer automàtic i han calat foc a uns contenidors d’escombreries per evitar els Mossos que els corrien al darrera i, agafats de la ma, volaven pels carrers foscos i humits de la ciutat.

La vergonya és a l'altre costat, podem guanyar-los per sempre més, podem ser herois per un dia.

I
I will be king
And you
You will be queen
Though nothing
Will drive them away
We can be Heroes
Just for one day
We can be us
Just for one day
I
I can remember
Standing
By the wall
And the guns
Shot above our heads
And we kissed
As though nothing could fall
And the shame
Was on the other side
Oh we can beat them
For ever and ever
Then we can be Heroes
Just for one day