Somriures de llum per tot arreu, que il•luminen només a qui en té la capacitat, o la sensibilitat, o potser la compatibilitat.
Gent anònima, relacions de feina, vells amics, nous amics, familiars, amors i fins i tot persones públiques.
Amb tots ells camino pel món, més o menys estona, més o menys lluny, amb els ulls oberts, aprofitant la llum que m’ofereixen per veure el camí i, espero, que algú pugui aprofitar-me.
Llum gratuïta, a canvi de res. Amb l’essència no s’hi pot comerciar, el que cal és anar molt en compte, no apagar-la als nostres ulls, ni cremar-nos amb la lluentor.
Questió d’espai i temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada