L’alberg de León sembla un hospici dels anys seixanta. Es el domini de “Las Carbajalas”. (Benedictines com la Teresa Forcades)
Dos dormitoris, un per homes i l’altre per dones.
Lliteres metàl•liques, blanques, estretes, sense escala.
Una monja, vestida de monja i amb veu de monja escombra la gent del pati amb els braços cridant
- Vamos chicos! La bendición del peregrino!
- Bendición! Bendición!
Tornen els recods d’infantesa i, sense voler-ho ni pensar-ho m’amago perquè no em vegi.
I pujo d’amagatotis al dormitori a buscar un endoll on carregar el mòbil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada